dimecres, 31 de juliol de 2019

Poema i cançó





Ens alimenten les idees
però ens esperonen els fets.
De les reminiscències
vivim uns segons
però l´espera es pot fer eterna
sense un tel de llum
a la mirada.

Som encara a les beceroles,
resseguim el camí amb passa lenta i 
                      franciscana.           




Ens alimenta la claror
però ens esperona la fita,
el raig potent de la llibertat,
el dolç ventre de l´ albada ,
          la gràcil talaia on volem jeure!!                      









Antoni Garcia Iranzo 
® & © 2019
antonigarcia69@yahoo.com

3 comentaris:

Recordeu que sempre podeu opinar!

En Pol Giga 41 (1.- la implantació)

En Pol Giga 41 s´havia despertat a mitjanit, suat, neguitós, amb les mans tremoloses. El seu cap era una immensa voràgine de dubtes....