dilluns, 23 de setembre de 2019

El preclar viarany


El preclar viarany
potser el tenia a tocar.

M´ennuegava a voltes
amb una sensació clara
de sotrac
i no me´n sabia pas avenir,
ni me n´ensortia.
Neguitós,
esmaperdut,
rodava sènia constantment
sense saber-ho.

Fins que un collage
d´aires dispersos,
una alenada
feta de partícules
mínimes i ionitzades
del teu alè
em va fer albirar
la fòrmula,
l´algoritme necessari
per accedir a tu.

Però no l´haig pas de dir,
estratègicament la desaré,
que dormi tranquil·la
amb un silenci dolç,
fet de petons,
dins una capseta
tota embolcallada
de cotó-fluix,
car hi ha massa bucaners
barallant-se dins l´oceania
dels teus ulls.

Potser una inusual cançó?
potser una inusitada proposta?
tanmateix un sublim respir!
De ben segur ha de ser
un fet magistral i magnífic
aquell capaç d´assolir 
el teu cor.









2 comentaris:

  1. M'agrada aquesta teva manera de parlar d'amor. Suggerent.

    ResponSuprimeix
  2. Moltíssimes gràcies per les teves paraules, Anna.... !
    Saps que el teu blog m´agrada, l´aniré visitant regularment
    Salut i endavant amb la literatura.
    estem en contacte!!

    ResponSuprimeix

Recordeu que sempre podeu opinar!

En Pol Giga 41 (1.- la implantació)

En Pol Giga 41 s´havia despertat a mitjanit, suat, neguitós, amb les mans tremoloses. El seu cap era una immensa voràgine de dubtes....