divendres, 6 de desembre de 2019

Paraules de Jaume Gala sobre Poemari Inconcret

Text de  en Jaume Gala en relació a Poemari inconcret d´Antoni Garcia Iranzo:

Què hi podem descobrir, en la poesia de l’ Antoni?, què hi ha al darrera d’algú que s’autodefineix com a agnòstic, d’esquerres, catalanista i somniador? 
Doncs moltes coses. Repassant atentament el contingut dels seus versos, es pot afirmar que, al darrera de tot, hi ha un esperit inquiet, una persona vitalista, d’ un tremp força especial, optimista, apassionat per diversos aspectes de l’art, enganxat a la música, inclinat fortament vers la poesia i un llarg etc. que conforma un pensament ben ric, ben divers, que el mou a treballar incansablement en la recerca de la bellesa i de la seva sentida veritat, motors que el propulsen vers el creixement personal.
Què ens diu la seva poesia?, a on ens du?

Llegint amb ulls curosos, amatents, amb entusiasme per descobrir-hi racons plaents...
els continguts d’aquest poemari -que ell ens descriu com a inconcret- ens fan pensar que el títol que ha triat és prou encertat, ja que va navegant per mars diversos, entremig de rutes vacil·lants, afrontant esculls i sorrals, per sortir-se’n prou bé, amb lucidesa i recursos suficients per bastir un discurs que no és gens artificiós, sinó ben viu i amb una trajectòria carregada de llums.
Alhora, també podem dir que, en el fons, sempre deriva vers objectius clars, amb exposicions inequívocament prou expressives que ens indueixen a desxifrar gairebé tot el cabal declaratiu que emana del seu esperit revolucionari. Ullant entre els seus conreus, t’adones que tracta temes universals, d’interès evident per als lectors emotius, sensibles, i per a aquelles persones que gaudeixen del plaer d’immergir-se en uns versos candents, vitalistes, amb projeccions molt humanes i amb objectius ben definits, precisos, perfilats.

Al pròleg, se’ns diu que ha fos el seu univers i la connexió poètica com a catarsi per cercar el seu lloc a l’hora de versificar. Crec que és una bona manera d’afirmar el tremp, el talant i l’abocament o decantació de l’Antoni vers un camp profundament vocacional i impulsiu que o es té ben arrelat o és inútil intentar cercar-lo. Ell ens assegura que és autodidacta en tot; però segur que ha sabut esbrinar i seguir senders ben aclaridors, ben segurs i fiables, per bastir després el seu discurs incontestable.
Dins la seva poesia, hi trobem, principalment, unes derives ben clares i senzilles, gens enganyoses: 

1) el món dels afectes, l’amor com a fonament de tot, i els sentiments que es    desprenen en molts poemes carregats d’emotivitat, 

2) la seva rebel·lia contra tot sistema d’opressió establert, contra tot statu quo que ens limiti o que ens vulgui fer passar per l’adreçador, tot subsumint-nos en una mena d’esclavatge integral d’idees i de formes de vida que ens impedeixin ser lliures i, alhora, ser realment qui volem ser de debò. La seva posició la remarca contínuament, a fi que no hi hagi cap malentès.



La llibertat és un valor que se l’estima pregonament i en dona molts exemples en força versos que conformen un missatge cristal·lí, transparent i contundent. Per altra banda, també toca altres aspectes diversos, tot conformant un tot inconcret, tal com expressa el títol del recull.
Quant al fons, què s’hi pot dir?
Fonamentalment, aquí trobarem un fons de sinceritat indeturable, un despullament interior que no ens priva de saber per on van els trets del seu pensament. Dins del seus versos, no hi ha cap indici de mentida o de contradicció. És un autor honest, sobretot amb si mateix, i es pot dir que mai no gosaria trair-se o fer anar per vies equívoques a aquells qui el llegeixen. També hi ha una evocació de fets passats que ens els va recordant tal com si fos un film, del qual ens rebobina alguns passatges. Fugint de tota mena de prejudicis, ens aporta flaixos de profunda reflexió i de vivències que l’han marcat ostensiblement, com si fos un fresc que ens el brinda amb mots vibrants, ben tramats i ordits, per sacsejar-nos i fer-nos partícips del seu món intern, de les seves elucubracions i sentiments. Hi podem albirar, alhora, un discurs net de tòpics, ben directe, amb metàfores polides, ben plasmades, i simbolismes explícits que ens plantegen els focs i les fosques, les fredors i els temors que, entre d’altres coses, ens diu que habiten dins seu i el neguitegen o l’exalten. A més de tot allò que el fa vibrar, commoure, lluitar o sentir sensacions vitals. Aquest dens bagatge és la font d’on capta el doll del seu alenar i la dinamo d’on emergeix la força del seu discurs.
Quan cal, també tira d’ironia per tractar aspectes que el trasbalsen o el motiven per respondre-hi amb contundència i desinhibició: “El polític pronunciava belles paraules de germanor/alhora que prevaricava”. Un altre recurs és que hi trobem traces o records de cites de grans autors o figures històriques, p.ex.:
iVAE “... s’estimaven amb nuesa/no pas amb ferocitat/com els amants de l’Estellés/ ni tremolava València”. Poema de clar contingut sensual, perfil que anirà desgranant en altres mollons del trajecte del llibre, junt a una tendresa sempre viva.

Oo S. ESPRIU “... vella pell de Sepharad!/quan esdevindràs Sinera?/gran indici de llum en la tenebra”, clares referències a La pell de brau i als topònims espriuans. Mahatma GANDHI “Quan l’ànima gran parlava/ el silenci feia una metamorfosi sideral./ Un nou dibuix de l’ànima i a l’ànima./la pau esdevenia aleshores la llar de totes les ànimes.”
LUDWIG II, de Baviera “ La noblesa del talent/la reialesa del saber”
RAIMON “Eres la força d’un crit valent/ la força d’un clam amarg/ que maldava en la negra nit./Condemnaves la mort, la por/ el cru silenci somort...”
Declaracions d’estats d’ànim o de compromís social van apareixent a balquena, constantment: “Camino ufà entre bromalls de pensament”; “Avançàvem tots a l’ensems/estoics, lents, però inexorables/ Cada passa era una victòria”;

Dona’m fe per poder creure q el mar/el sol podrà reeixir”; “La soledat potser/
Pujo als alts balcons de l’enyor” Fets consuetudinaris i missatges de caire social: “Agulles d’estendre la roba/ a les teulades, tot ple de cordills/ al costat de les antenes”; “Parlàvem de vent i tot se’ns enfosquia al seu pas./ El vent, res no es desfà amb el vent/tot es recompon”; “I també de pluja/ de l’amor profund que sentíem per ella/ Aleshores preníem consciència del que som/ i continuàvem caminant”; “Camina tota una gernació nova/ amb ulls amarats de lluita/amb mans nafrades de tombar estaques/continua caminant i no es deturaran”

Traces d’afecte, d’amorós palpitar o erotisme sensual: “ Allà hi eres tu/ bonica i generosa/ et desitjava a tu/ el teu alè/ la teva esma”; La soledat potser “ El teu amor que és ple de vi dolç i confitura/ bàlsam i tendresa”; “Mostraves una solidesa insospitada/ Els teus llavis es feien fonedissos”; “He naufragat dins el teu alè/buit i erm de tu”; “I jo regava el teu cos/ i jo fregava el teu cos/ I jo pastava també el teu cos”; “Ets tu amor/ ets la flor que regala olor/m’alimenten els teus petons”; “L’amor no ens mena enlloc!/i jo, malauradament, enmig del camí”.

Missatges de fe pregona: “Grans proclames/ les lluites han de ser ardents/ No hi ha al món lloc més encès que el meu”; “Silents/ sospesant cada segon/ el poemari inconcret que ens negava”; “Cap retret amarg/esperit de persistència en la lluita/fent camí”; “I quan per fi els guerrers arribaren a Itaca/descansà el gran poeta/reposà el gran músic”; “Som la terra, el cel, l’estiu, l’hivern, l’infern/ som, seguint sent gran delit que ens il·lumina”; “Lluitàvem amb esma, amb un sentiment dins les altes magistratures dels sentits”; “Vivíem vorejant les angoixes/arrampellats vam dir: som república! I l’esdevinguérem”

Arts plàstiques: “Albiràvem Picasso, Dalí, Tàpies, Miró, Viladecans”; “Postmoderns cadàvers exquisits” (que remet a Dalí). Música, poemes amb partitura inclosa: 25) Dona’m fe; 37) Pregària laica; 50) Aquells dies de lluita (dedicat a R. Casanova i tots els lluitadors); 84) Havanera. I, per acabar el recull, un bell poema fermall daurat que novament ens mostra el dring tendre de l’Antoni:

Els teus llavis són/ el subtil i silent indret del món/ tendre recer de follia/ on els versos s’esllavissen embriacs”. En resum, es pot dir que tenim una primera obra amb temes diversos/dispersos, tal com sol passar a molts autors novells, però que ens aboquen tot un món ric, totes les pulsions d’un cor inquiet, revolucionari, que voldria viure en un país millor, amb moltes hores dedicades a tot allò que li és plaent i li dona vida, a tot allò que li és com la sang que alimenta els seus teixits interns.

  

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies per voler expandir aquesta mena de recensió del teu llibre, per oferir-me el plaer d'acompanyar-te en la seva presentació i per la teva amistat: sempre generós, sempre dispost a empatitzar amb els qui estem a prop teu.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies a tu, per dedicar unes hores del teu temps.
      Sempre companys.
      Una abraçada!!!
      Antoni

      Suprimeix

Recordeu que sempre podeu opinar!

En Pol Giga 41 (1.- la implantació)

En Pol Giga 41 s´havia despertat a mitjanit, suat, neguitós, amb les mans tremoloses. El seu cap era una immensa voràgine de dubtes....